dilluns, 18 de febrer del 2013

CORRUPTA



 


Fa dies que sento parlar de la corrupció i passa que quan una paraula arriba molt sovint a la meva oïda, no ho puc evitar, l’he de veure escrita al paper. Ja ho sé, la majoria en tenen prou amb parlar-ne, però jo no, jo necessito contemplar-ne la grafia.
Sense exigir-me d’estar-hi gaire atenta, adverteixo que la paraula va sovint de bracet amb la política i ja quasi em retiro perquè jo, en política, sóc una neòfita. Tot just vaig començar a interessar-me’n l’agost passat, tot esperant setembre. I no va ser per la política, sinó pel país i el seu avenç cap a la llibertat.
Com que no m’agrada rendir-me a la primera, faig un pas més i cerco en diferents llocs l’etimologia de la paraula corrupció. Sembla que és una paraula que representa diferents significats, però el que em coincideix en tots és “trencar” i també “fer malbé” i “destruir”. Totes em serveixen per constatar la seva veracitat, perquè sí que la corrupció ha trencat l’economia, ha fet malbé el món i ha destruït la confiança en els poders públics.
I em quedaria aquí si no fos que ampliant el meu camp visual veig que en l’índex de continguts de la viquipèdia hi ha una llarga llista de corrupcions: corrupció urbanística, corrupció sexual i moral, corrupció esportiva, corrupció empresarial, corrupció bancària, corrupció policial, corrupció estructural,... fff! corrupció miris on miris... fff! fff! fff!
Em miro els meus amics, els meus pares, els meus fills, són corruptes? Em miro a mi mateixa, sóc corrupta? M’atabalo i dubto de tothom al meu voltant, La confiança destruïda es dilata indefinidament i tothom és susceptible de corrompre’s. O no?
D’entrada el poder, gran o petit, ja sembla un bon esquer per fer caure en el parany i em venen al cap aquells refranys “l’ocasió fa el lladre” o bé “qui oli remena, els dits se n’unta”. Però de veritat que tothom té un preu? De debò que posar la mà a la caixa és el que fa la meitat del país, mentre l’altra meitat en paga les conseqüències? Ens volen fer creure que això és el més normal del món i que qui no se’n aprofita és tonto. I ho deu ser normal, quan els corruptes es passegen per la neu i per on els hi convé amb total impunitat i la cara ben alta. Perquè sense comptar-ho, ja va quedar clar que jo no sóc de nombres, si tots els corruptes traguessin de les seves descomunals i desaprensives butxaques el que han robat, ni el nostre país petit, ni el del costat, més gran, no patirien la desmoralització ni l’agonia que estan patint en aquests moments.
Torno a treballar després de quinze dies de baixa. En quinze dies sembla que el món s’hagi capgirat i els corruptes del nostre món més proper s’hagin reproduït com bolets verinosos en un sòl en descomposició. També uns cossos originats a l’espai anomenat meteorits incontrolables han sorprès els científics i sobretot les mil dues-centes persones que n’han patit les conseqüències. Em demano si, com a fenòmens generats al cel, no hauran estat un càstig per fulminar la corrupció i els corruptes, i en el seu descontrol s’han equivocat de latitud i han caigut a l’altre extrem del continent. Total, des de tant amunt ha de ser ben difícil distingir-ho.
M’assec a la meva cadira i en tocar el primer bitllet, em tornen els refranys a la memòria: untar-me els dits? ocasió? I no en tinc cap dubte: fa falta alguna cosa més per ser corrupta.


        I NO TINC IMATGE PER IL·LUSTRAR-HO. N'HI HA TANTES...

4 comentaris:

  1. Amb valors sòlidament apresos i fermament transmesos, la corrupció no tindria substrat on arrelar, el problema són els cors envejosos, els comportaments indecents i la glorificació de la malifeta i el més listo... lamentable, però reconduïble!!
    Petons!

    ResponElimina
  2. En moments així té molt de mèrit, aquest comentari, però no sé si la reconducció és possible quan fallen els valors de què parles. M'agradaria encomanar-me del teu optimisme, I.

    ResponElimina
  3. Bon article!, relat no sé si anomenar-lo. Si et serveix de consol, jo encara crec en la gent que veu el valor del país pel treball conjunt que es fa. I no he perdut la idea romàntica de la foça del poble unit en una mateixa causa, en aquest cas en l'alliberament d'aquesta corrupció injusta i en un treball de reconstrucció de l'economia. Potser sóc il·lusa, però no vull creure que tot s'enfonsarà sense remei. Un crit a l'esperança, deixeu-m'ho donar sisplau!! Hi ha qui fa servir l'oli, en els engranatges, en les cuines, hi ha que s'unta quan l'exprimeix en cooperatives agrícoles...veus! no tot està perdut!!
    Maria (Vila-seca).





    ResponElimina
  4. Hi ha paraules que amb el so ja paguen, corrupte sona a paraula fosca, com si les erres i la pt juntes fessin pensar en tripijocs. Per això hi ha qui la rebutja i fuig d'ella com de la pesta i altres que l'acaronen fins fer-la ben seva.
    Carme

    ResponElimina