La tarragonina Teresa Duch publica la seva primera novel·la, ‘Les cadenes subtils’

La col·laboradora de ‘Notíciestgn’ presentarà l’obra el divendres 12 a les 19 hores al cafè La Cantonada
Per . Actualitzat el
L'escriptora Teresa Duch./Cedida
La novel·la explica la trobada vital entre dues dones, la Maria, de 78 anys, que viu en una residència i que té una història de superació, i la Mimí, una noia de 20, que hi comença a treballar en la seva primera feina. Entre elles neix un corrent d’amistat, en realitat, una cadena subtil, que, un cop forjada, ja ningú no podrà trencar. Ni els perjudicis socials, ni els esdeveniments que es van succeint, ni els descobriments que el lector anirà fent de la mà de la Mimí.
D’on et ve l’afició per l’escriptura?
Em vaig aficionar a la lectura de gran i llegint alguns autors, em venien ganes d’escriure. Ho anava fent per a mi, a vegades com a teràpia, i pels amics, primer amb les cartes, després amb uns correus llarguíssims. M’hi sentia bé escrivint i els destinataris em deien que s’ho passaven bé quan ho rebien. L’any 2005 vaig descobrir l’Escola de Lletres de Tarragona i també que tenia molt per aprendre si ho volia fer bé. Fins al 2012 no em vaig llençar a escriure per un públic més ampli. Vaig engegar el blog Salsa-ficció i vaig publicar un recull de relats Viatges insòlits de viatgers abrandats. Després, la columna en aquest setmanari. La veritat és que no deixo mai d’escriure; si no ho puc fer per qualsevol motiu, m’agafa «mono».
Quins són els teus referents literaris i per quins temes et decantes preferentment?
Vaig descobrir al mateix temps la prosa poètica de Pablo Neruda i els poetes de la Generació del 27. Crec que van ser els primers que em van motivar a escriure i, d’entrada, vaig fer poesia. M’he decantat per la prosa, però sempre m’agrada incloure-hi una mica de poesia. Autors determinants per al meu aprenentatge han estat: Mercè Rodoreda, Jaume Cabré, Alessandro Baricco, Marguerite Duràs, Raymond Carver. Però tinc molts autors que m’han agradat per un sol llibre, que també m’han influït.
No m’agrada encasellar-me en cap tema; sovint dic que escric sobre allò que m’inspira i els motius de la meva inspiració acostumen a ser diversos. Tampoc no ho concebo d’altra manera; crec que m’avorriria si em dediqués a un tema o a un gènere concret. I per mi, la gràcia d’aquesta afició és gaudir-ne i fer-ne gaudir. Amb tot, reconec que el tema de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial m’inspiren. També les meves arrels rurals surten sovint en els meus escrits: la natura, la pagesia, la infantesa, l’ambient de poble…
Aquesta és la teva primera novel·la publicada, en què t’has inspirat?
D’entrada, les vivències en una residència d’una persona propera va ser el que em va moure a escriure sobre vells. Suposo que perquè els veia a l’altra banda, vaig començar a parlar de joves i vaig oposar ambdós mons, buscant alguna sincronia entre ells. Un cop tens el tema, els personatges et porten –a vegades on volen ells–. I aquí van anar sortint els dos temes preferits dels quals parlava: la Guerra Civil i el poble.
Què representa per tu veure la teva obra en forma de llibre i a l’abast del públic?
Bé, jo el 2012 ja vaig autopublicar el recull que he esmentat abans. Va ser un repte del qual estic molt satisfeta, perquè em va donar ocasió de conèixer tot el procés, des d’escriure el llibre fins a fer-lo arribar als lectors. Però publicar amb editorial t’atorga el reconeixement que la teva novel·la té qualitat i possibilitats, i un suport que trobes a faltar en l’autopublicació. Per altra banda, treballar amb Terra Ignota, l’editorial que em publica, ha estat un plaer perquè sempre han estat amatents als meus dubtes, diligents amb els petits entrebancs que han pogut sorgir i impecables en les correccions. El resultat final és un llibre ben acabat


NoticiesTGN


3 de febrer de 2016