Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Déu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Déu. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de desembre del 2020

MARXENA, MARXÓS, MARXANDO

 

                                   

Avui, veient el TN de TV3 he encadenat tres paraules d’aquestes que produeixen un resultat acústic semblant: Marxena (Marchena), marxós (que té marxa), marxando (malintencionat). I buscant-ne alguna que fos sinònim d’injustícia i que sonés de forma similar, no l’he trobat, però sí que n’he trobat alguna de força interessant: marxant (comerciant, de justícia, és clar), marxador (atleta, en l’exercici de la injustícia, és clar), marxapeu (barra per comandar un mecanisme. No diré que sigui clar, però amb “comandar” s’entén tot).

I tot aquest entremès lingüístic, per dir que estic molt emprenyada per la darrera decisió d’aquest jutge a qui, tot i no ser rancuniosa, no podré perdonar mai, per temps que passi. Fora el Tercer grau, fora el 100.2! Visca la injustícia, visca la impunitat judicial!

No s’ho mereix, però quan intento entendre què coi li passa pel cap a aquest home, em venen dues possibilitats: La primera, que ho fa per raons d’estat, per salvaguardar la unitat de la pàtria i per demostrar que qui la intenta trencar ho paga molt car. La segona, que ho fa per dolenteria i per venjança a títol personal, per demostrar que aquí estic jo, com Déu, per rebatre qualsevol decisió, per legal que sigui, que pugui atenuar mínimament la meva sentència.

Vosaltres amb quina us quedeu? Quina explica millor —que no justifica—la seva conducta? S’ha de tenir un cor molt negre per prendre aquestes decisions tan despietades que ell sap que són injustes, que perjudiquen infinitament a nou persones, que ultratgen, encara més, a tot un poble.

El cor negre també li deu tenir el govern d’España si es queda de braços plegats i no fa res per esmenar-li la plana. I n’estic ben farta de sentir dir que el govern és el govern i la justícia és la justícia. On era la sagrada divisió de poders quan el govern de Rajoy va decidir portar el conflicte polític als tribunals? Si se la va saltar aleshores, que l’actual govern espanyol se la salti ara, no? És clar que... cor negre? No. No, no. Aquest govern, cap clar i mà esquerra! Com s’explica, sinó, que la decisió del Suprem, esperada fa una setmana, no hagi sortit fins l’endemà de signar els pressupostos, gràcies a un partit que té els seus líders a la presó? N’hi ha de molt il·lusos, no? O és que ens prenen per il·lusos, no ho sé.



Espero amb candeletes que la denúncia contra el militar retirat que volia afusellar vint-i-sis milions d’espanyols li toqui al Marchena per comprovar que en fa el sobreseïment abans d’obrir la causa, porque no procede. Con sumo agrado, sí señor!

dijous, 2 d’abril del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 19


                           
Estic convençuda que, des que patim la pandèmia, molta gent que abans no ho feia ha mirat cap al cel, demanant que si algú ens estava veient ens tirés un cable. Acostumats a l’autosuficiència i a la prepotència que hem anat adquirint des que vam arribar a l’Edat de Tot-és-possible, no miràvem gaire cosa més que el propi melic. És comprensible, doncs, que si ara el melic no ens dona prou respostes, ni tampoc les autoritats d’aquí, ni les d’allà, les busquem en el més enllà.
Una altra cosa molt diferent és que algú pensi que se salvarà perquè té unes creences determinades, com els passa als jueus ortodoxos, que es neguen a complir el confinament, ja que ―diuen― la salvació els la portarà l’oració i l’estudi de la Torà en germandat, com han fet sempre. De moment, un terç dels contagiats a Israel són jueus ortodoxos i si aquests només constitueixen el 12% de la població del país, és evident que el no-confinament està fent estralls en la seva comunitat. En aquest cas, la seva mitologia, plena de senyals de Déu per protegir-los com a poble escollit, els deu esperonar molt la creença. Crec que el problema no és ser el poble escollit per Déu, sinó creure-s’ho. També s’ho van creure els puritans anglesos que van emigrar a Amèrica i es van sentir escollits per redimir el món del qual provenien i salvar-lo; alguna cosa hi queda, a Amèrica, d’aquest sentiment. I igualment els islamistes radicals, quan proclamen que Alà és l’únic Déu i que el món sencer s’ha d’islamitzar. Els desitjos de Déu, si en té, sovint són mal interpretats.
Els que veig que juguen a ser Déu són els jutges del Tribunal Suprem. Ja ho diu la paraula: suprem=superior a tots els altres. Però no en tenen prou d’estar en el grau màxim que encara en volen més. Ells sí que tenen un virus incurable. Es diu ISUDE ―sense any de referència perquè és etern― (Immutable Sagrada Unidad De Espanya). Vergonyoses, les amenaces! Perverses, les intencions! Inqualificable, tanta malvolença! El COVID19 mata i vivint en comunitat les probabilitats d’infectar-se augmenten escandalosament. Després de condemnar injustament la nostra gent, què hi tenim aquí? Una condemna encara pitjor, encoberta? Enhorabona, senyors del Suprem! Les vostres coaccions han fet l’efecte que volíeu en qui volíeu que ho fes. Ni Consell d’Europa, ni Drets Humans, ningú no s’immisceix en els designis del Suprem: ja no sortiran, ni en aquesta treva tan necessària; es quedaran a esperar de trobar-se en alguna fase pitjor. Però sabeu què? Torres més altes han caigut i sobre les demostracions de poder absolut i d’omnipotència aparentment impune, la història ens ensenya que tard o d’hora s’hi imposa la justícia. Terrenal o poètica. O divina. Tant se val, mentre sigui justícia. No és una amenaça, només faig memòria.



Avui que va de fe, demano que si Déu ha d’intervenir en algun lloc ho faci, si us plau, en els nostres hospitals i residències. És esgarrifós el testimoni dels que es mouen en aquests dos àmbits. En quinze minuts escassos que dura el programa “Primera línia”, estrenat abans-d’ahir a  TV3, se’m va posar la pell de gallina unes quantes vegades. A totes aquestes persones, a part de posar-hi el coll i de jugar-s’hi la salut i la vida, tot el que han de veure, sentir i viure, els generarà, encara quan tot això s’acabi, un trauma molt difícil de superar.

Darreres dades de COVID19 publicades a Catalunya:



    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125
31-03-20
DIA 17
18773
?
?
1672
4966
01-04-20
DIA 18
19991
?
?
1841
5701
02-04-20
DIA 19
21804
?
?
2093
6917